Aquest any sí, aquest any ens hem animat i ens hem llençat a l'aventura. La Pedals de FOC, una ruta d'uns 218,50km totals que recorre les comarques de la Val d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà.
Ens va sortir un desnivell acumulat de pujada d'uns 5.55om i uns 6.150m de baixada. Amb 13 colls ascendits, no sabria dir quin dels tretze ens va costar més...
Al final vam optar per fer-la en 5 dies, per poder gaudir del fantàstic paisatge, de cada moment passat sobre la bicicleta, de cada moment compartit amb d'altres bikers i sobretot de l'aventura d'haver de guiar-te només amb un "roat-book" petit que amb proutes feines es llegia la lletra, "jo agafo les ulleres de llegir d'aprop per si de cas" deia el Carles abans de sortir, és que ja tenim una edat sabeu?
Era la primera sortida d'orientació que fèiem amb bicicleta i el nerviosisme inicial era evident, sobre un terreny totalment desconegut i en la seva major part totalment solitari i deshabitat, com no li preguntessim a les vaques per on anar...
Ara bé, que si haguéssim seguit el rastre deixat per les vaques a la primera etapa, haguéssim anat bastant més ràpid.
1ª etapa del refugi de Conangles a Gotarta, o bé "la ruta de les cagades"
Molt puntual, a les 8:00h, ens ve a buscar el taxi al hotel Pirene,que ens durà a l'altra banda del túnel de Vielha,
concretament a l'entrada del bosc de Conangles.
Ens esperen 47,85km, amb un desnivell acumulat
de pujada de 1015m i uns 1250m de baixada. Res, una mariconada "com diu el Carles"
Només sortir, ja hem de baixar de la bici, ja hi sóm!!
Hem d'anar seguint la llera del Noguera Ribagorçana i és impossible fer-ho sobre la bici.Moltes roques ens impedeixen aguantar-nos sobre la màquina.
Arribem a la primera gratificació per les nostres
retines, l'embassament de Senet, l'anem seguint
una bona estona, la vista és espectacular.
Evidentment cauen ja les primeres fotos de rigor. A partir d'aquí, comencem a pujar uns 5km per després llençar-nos per una baixada de vertigen que quasibé em costa la primera caiguda del dia.
Una trialera que baixem amb un parell...
La pregunta del dia, el Carles encara no ha caigut, abans no ho penso... a l'acabar la baixada i agafar un canvi de rasant, que a mi m'agafa amb el plat gran "quina putada", el Carles s'enganxa i cau a plom al terra, per sort sense conseqüències.
A partir d'aquí, un bon tram que recordaré tota la vida, un camí plagat de "cagades" de vaca.
Primer ens feia força gràcia, però quan em va anar un bon tros d'aquella pasterada a la cara i a la boca ja no em va fer tanta gràcia.
Després d'uns 4km de pasterades, arribem al riu de nou i quasi m'hi tiro de cap, després de rentar-me bé, seguim el nostre camí, un tros de carretera, una "pujadeta" més el primer coll "el de Serreres", una baixadeta...
Arribem a la part més guapa del dia, el camí de l'aigua. Un caminet encantador enmig d'un bosc frondós, ens va costar d'alló més, quina calor!!! però, no estem a la Val d'Aran?? sort d'una font que ens vam trobar on quasibé ens hi vàrem banyar. Al sortir del bosc, el primer coll de veritat i arribem a Iran, a la casa Joanot. Una única caseta habitada enmig d'un poble abandonat on es dediquen a allotjar bikers i excursionistes i alhora és un restaurant. Allà vam dinar i vam conèixer a tota la colla que estava fent els pedals al mateix temps que nosaltres. Dos Bikers de Vitòria, el Gonzalo i l' Iñaki (clavat a l'Indurain) el Juan, el Mac, el Roca, el Humphrey (un crac) el Quim i el Pere.
Després d'un bon dinar i d'una atenció esplèndida, encaminem la part final, el coll de San Salvador direcció a Gotarta. Un collet de 4km de pujada que ens fa tornar tot el dinar a la boca.
Arribem a una ermita que hi ha al final del coll i cap avall. El paisatge és fantàstic i la temperatura ideal. Valia la pena baixar tranquilets per gaudir d'aquelles vistes, del sol que t'acaronava la pell i el suau vent que et convidava a tancar els ulls... Ei!! desperta compi que estem baixant!!!
Arribem a Gotarta, allà trobem la casa rural on passarem la nit, casa Vilaspasa. Un lloc recomanable si teniu intenció de passar per allí. Després de rentar les bicis, pujar a les habitacions i dutxar-nos, anem a buscar el "bar" el que trobem és quelcom més autèntic: un estable enorme, amb una porxada exterior, amb una taula de fusta i cadires. A la part interior de l'estable dues neveres plenes de begudes, hi alguna manera millor de recuperar forces?? I FEEL GOOD!!!
Un bon sopar i a dormir, que demà tenim una bona etapa "trenca cames"
2ª etapa de Gotarta a Torre de Capdella
Ens van sortir 43,54km amb un desnivell acumulat de pujada de 1530m i uns 1600 de baixada.
Després d'uns 8km molt assequibles i tranquils, arribem a L'Abadia on hem de segellar el full de ruta, a partir d'aquí encarem un dels ports més durs de la travesia, el Coll de Peranera. 7,5% de pendent mitjà, amb trams de més del 10% per superar els 600m de desnivell en 8km per una pista de grava que fa patinar les rodes d'allò més.Després d'agafar una mica d'oxigen, unes fotos amb els Vascos, iniciem un descens molt ràpid fins a Ertà i finalment a Sas. Aquí ens trobem la primera sorpresa de la setmana, un aiguat de por. Ens tapem amb els impermeables, (que bé que va el Goretex aquest) ens assegurem que no sigui una tormenta elèctrica (al Carles no li fan gens de gràcia) i al veure que no pensa parar enfilem Coll de Sas cap amunt. 2,5km amb un pendent del 4,5% res, xupat. Un cop superat el coll, tenim els Pallars Jussà al davant nostre, i de sobte deixa de ploure i surt un sol de justícia. Comencem un descens molt còmode, passant pel Prat d'Or , fins arribar al riu Manyanet i a la cruïlla de les Esglèsies, on parem a fer un mós i a segellar, de nou, el llibre de ruta. un cop allà torna a ploure d'allò més.
Enfilem el coll més dur del dia, el coll d'Oli. Dur no pel desnivell, que és d'un 6%, sinó perquè trobem tot el camí aixecat per una màquina que en teoria l'està aplanant, es podria haver esperat una setmaneta a aplanar el ditxòs de camí. Impossible anar sobre la bici, se t'ensorrra la roda sencera a la sorra. 4km arrossegant la màquina sota un solet que ens anava aixafant cada vegada més.
Un cop acabada "la pujadeta", la vista és espectacular, prats verds plens de pastures i al fons un pastor que ens anirà de conya. Al veure aquest per on anàvem a seguir quasi ens pega i tot, "que no collons, que no... si voleu anar per aqui feu el que volgueu, no us mereixeu res" després d'ensenyar-li el full de ruta per fer-li veure que no ens inventàvem res. quasi ens l'estripa, "a mi els paperots no en serveixen per res, em fareu cas a mi o no??" i ens envia camp a través, per sobre roques, seguint el rastre de les vaques (ja us o podeu imaginar de què parlo) sense camí...
Però al cap d'una mitja horeta, veiem al fons un rètol, Coll d'Oli ja hem arribat a dalt. La vista impresionant. Fotos de rigor, recuperem el fetge, el cor, els ronyons i ens fartem d'aigua. Aquí vam descobrir que Déu existeix, oi Carles?? Vaig tenir la caiguda més tonta de la meva vida, i uns esbarzers van evitar que caigués al buit per un barranc. (M'he comprat un parell d'esbarzers pel piset)
L'únic que recordo és la veu del Carles diuent, cada vegada més fort, "No et moguis!!!"
Un cop recuperats de l'ensurt, sort de les bromes del Carles que em van fer tornar a la terra, cap avall, passant per l'ermita de la Mare de Deu del Coll, fins a Guiró. Ens trobem un toll d'aigua que provoca una petita bassa on els dos ens hi banyem sense dubtar ni un moment. Perfecte per les cames. Un cop recuperats els "collonets" que se'ns havien encongit i no sabíem on havien anat a parar, enfilem cap avall fins arribar a la Torre de Capdella, aquí soparem i dormirem.
3ª etapa de Torre de Capdella a Espot
46,46km amb un desnivell de pujada d'uns 1.350m i uns 1300 de baixada.
Etapa reina de la Pedals de Foc. Llarga pujada al Coll del Triador, el més llarg de la pedals. Superem els 1000m de desnivell en 18km de pujada constant, sense cap descans. Ens conectem els i'pods , ens aïllem i cap amunt, "tonight, tonight..."
Un cop a dalt, a 2100m ens trobem amb els Vascos que estaven menjant uns fruits secs i unes barretes. Després d'un intercanvi de menjar, fotos i experiències ens decidim a seguir, quin remei, amb lo bé que s'està!! Que "catxondos" són els vascos.
Iniciem un dels troços més impresionants, 20km per sobre dels 2100m. Ens fem unes fotos amb una colla de cavalls salvatges que hi han pasturant. Bé no sé si són salvatges però queda bé.
Seguim fins a arribar al punt culminant, el Coll de la Portella 2.268m i el coll de la Creu de l'Eixol a 2.232m. Pedalem per un terreny enganxós amb trams de pujada que endureixen aquesta ascensió. Trobem clapes de neu on ens fem la foto obligada.
En un riu que trobem, el Carles no ho dubta i s'hi fot. Un servidor aprofita per fer unes fotos i estirar-se a prendre el solet una estona.
En el descens, direcció a la vall d'Espot agafem velocitats de vertigen, seran les ganes d'arribar.
Un cop passat l'alberg Les Daines, baixem fins a Espot. Allà ens trobem amb tota la colla per anar a posar benzina. Unes birretes i unes patatones. Bé, unes quantes birretes.
Un molt bon sopar al hotel Roya i a sobar, abans el carles em farà el resum de l'etapa.
Ja hem superat l'equador de la Pedals de Foc i l'etapa reina.
4ª etapa d'Espot a Montgarri
En total 52,67km amb un desnivell acumulat de 1300m de pujada i 950m de baixada.
Sortim d'Espot i agafem la carretera seguint el riu Escrità. A uns 2km pugem per la carretera local en direcció a Estais, Jou i Son. Primer dubte, no sabem per on seguir, el full de ruta no ho indica gens clar, sort que Déu nostre senyor ens fa aparèixer un àngel en el cos d'una dona, allà perduda enmig del no res per poder preguntar-li. "Cap allà, heu de travessar la porta aquella de fusta i seguir recta" va dir amb una extrema amabilitat. Seguim un caminet estret, amb la sortida del sol davant nostre, uns 3km fins a agafar la carretera local de nou i arribar a Son. Allà fitxem el full de ruta, esmorzem, una pixadeta i seguim l'etapa. Comença el tram més interessant, agafem un corriol que surt de darrera de l'església seguint unes estaques grogues... On són les estaques???
La primera part és planera, amb alguns trams exposats a una caiguda a la dreta que Déu n'hi dó.
Abans d'entrar al bosc, hi ha unes vistes a vol d'ocell d'Esterri d'Aneu i la Vall. Després d'uns pocs quilòmetres trobem la primera estaca groga, per fí!!! anem bé.
Al sortir del bosc comença la pista del Calvari, amb el nom ja sabreu de que es tracta. Pujadeta!!!
Ens mullem el cap i el mocador que portàvem i cap amunt, sort que és curta perquè la calor comença a petar. Arribem a la part més guapa de l'etapa, el bosc del Gerdar. Un autèntic bosc de fades on la imaginació comença a volar, en qualsevol moment et pot aparèixer algun habitant d'aquest mon fantàstic. Aquest bosc s'ha de fer a peu per conservar la bellesa del mateix.
El Carles es posa nerviós ja que sent soroll d'aigua i té ganes de banyar-se. Vol abandonar el camí i endinsar-se al bosc per buscar l'aigua. "Però que no veus que és la veu dels elfos que et criden" "són les fades dolentes del bosc..." després d'aconseguir que em seguís, prometent-li que trobaríem el riu, vam seguir baixant.
Arribem a un pont de fusta que creua el riu Cabanes. "Aquí el tens Carles" abans no acabo la frase ja el tinc ficat sencer dins l'aigua.
Després de banyar-nos, menjar unes barretes i hidratar-nos seguim el camí. Arribem a la carretera C-28, el port de la Bonaigua. L'agafem de baixada direcció a Esterri d'Àneu i fins a Sorpe.
Després fins a Borén per un caminet amb aigua i fang. Entrarem de nou a la Val d'Aran i seguint una pista d'uns 18km amb intercanvi de pujades i zones planes arribarem a Montgarri. El nostre destí final d'avui. A que no sabeu que fa el Carles en arribar a Montgarri? Sí, banyar-se al riu, ara tot nuet. Tinc fotos per qui estigui interessat en el tema.
Montgarri és com un fortí, amb una església impressionant que vigila tota la zona. Allà soparem i dormirem. Després de sopar, el Humprhey ens deleita amb una de les seves cançons des de la terrassa de l'arberg.
5ª etapa de Montgarri a Vielha, etapa final!!!!
Uns 24,80km amb un desnivell de pujada de 325m i 1000m de desnivell de baixada.
Ens llevem amb més nervisiosme que mai, estem a punt d'acabar la Pedals de Foc. Això sí, el cansament ja es reflecteix en la majoria de les cares, però després d'esmorzar remuntem, literalment, "cagant llets" el curs de la Noguera per la seva riba esquerra, per un corriol estret. Passem per les runes d'Es cabau i per la cabana de Parrós. Anem pujant uns 8km fins a arribar al Plan de Beret, a 1882m . Superant la única pujada del dia de 220m de desnivell en 5,5km (4% de pendent) "una mariconada..." Creuem el Plan de Beret fins a la cruïlla de l'Orri. Allà fem unes fotos amb l'Aneto a les nostres esquenes, de moment el dia és fantàstic.
Iniciem una baixada, que serà d'uns 18km, per una pista paral·lela a la carretera primer i després enllacem amb un GR. El camí es complica, amb moltes pedres i un estimbat a la nostra esquerra que fa realment por. Arribem a Unha, creuem el poble pel carrer principal, on no parem per res, les ganes d'arribar són enormes.
Anem perdent alçada per una pista que ens porta a Gessà. Passem a l'altre costat del Garona on agafem un corriol molt divertit, envoltats d'ortigues, si caiem serà encara més divertit encara. Arribem a Arties i ens dirigim a garós, aquí agafem velocitat punta per una pista en molt bon estat. Travessem Garós, voltem l'església i sortim per un corriol molt estret on haurem d'obrir varies portes de fusta i tancar-les al nostre pas. Aquí trobem forts pendents, amb proutes feines controlem la bicicleta. Tornem a creuar el riu Garona on ens trobem una forta pujada, aquesta no l'esperàvem (crec, croc, crac...) sonen els canvis de pinyons, quin mal que fa això.
L'últim tram és el més perillós del dia, sobretot pel cansament i per la pluja que ara ens visita, el temps ha empitjorat d'allò més. A l'alçada de Betren passem per un corriol amb una caiguda a la nostra esquerra bestial, això ens fa enlentir la marxa, cal arribar sencers. Ja arribem!!! creuem per últim cop el Garona, per un pont de fusta, i entrem a Vielha.
Ho hem aconseguit!!! La Pedals de Foc ha caigut!!!
Abraçades, fotos, càntics i a buscar el més preuat, el mallot de la Pedals, ens l'hem currat.
Una altra aventura per explicar, difícilment en podria destacar alguna cosa en concret. Un paisatge fantàstic, un pas enrera en la història, la sensació de llibertat, l' orientació enmig de la natura, un repàs a la vida de molts dels pobles abandonats o poc habitats de la zona, una gent encantadora disposada a ajudar-te en tot i fer-te sentir com a casa, conviure i sentir-se part de la natura, els moments de soledat, els moments gaudits amb els companys de ruta, la convivència 24h amb el crac del Carles un fenòmen...
Un consell si feu la Pedals, agafeu-vos el temps necessari per gaudir cada moment que passeu, des que us lleveu fins que aneu a dormir.
Namasté.
