"Entre la Serra del Cadí i el Massis del Pedraforca"

Quedem per sortir a les 7:00h i després de mitja hora d'aportacions mecàniques i metafísiques aconseguim carregar les tres bicicletes sobre el cotxe i empendre la marxa cap a Saldes, al peu del Pedraforca.

A les 9:15h ja estem omplint les reserves amb unes bones torrades de pà amb tomàquet i truita, bé el Carles opta per atacar un bull blanc amb formatge que corria per allà.


Després de tres dies fantàstics avui fa un fred que pela, el cel està tapat i ens han esborrat de la vista el Massís del Pedraforca, però estem tranquils perquè el Lluis diu que allà on hem de pujar farà sol. (No se fins on haurem de pujar, però tot controlat.

A les 10:30h ja estem pedalant, baixem uns 2km per la carretera i agafem un trencall a l'esquerra fins a la falda del riu, direcció al refugi del Gressolet, això de baixar tant d'inici malament, i com ens temiem, no tardem en començar la "pujadeta", curteta per això eh? 17km de pujadeta constant i més de 100m de desnivell.
Passem pel refugi del Gressolet i fem una aturada obligada per buscar part del ADN que s'ha perdut pel camí i fer unes fotos.
Ens dirigim cap el Coll Bauma, hem pujat 9km dels 17km totals, ja queda menys.
Ara agafem "Les Costes" que li diuen, seguim el camí de l'esquerra, el de la dreta fa baixada, i això no toca.

Per fi arribem al Cullell, a uns 2050m d'alçada i de moment el sol no el veiem, neu, glaç i petits embassaments d'aigua congelada, el paisatge és fantàstic, llàstima de enir el cel tapat. Contínuament hem anat intuint el Massis del Pedraforca al nostre costat esquerra i a la nostra dreta hem passat per sota la pared del Cadí, però com que hi ha boira ens tapa la vista.

Jo he perdut un troç de fetge en la pujada i el Carles em porta un troç del cor que m'ha sortit volant a la última recta.

Hem acomplert un dels nostres objectius, "trepitjar neu" i després de les obligades fotos de rigor, ens preparem per la baixada.
Ben abrigadets que ara segur que notarem la frescoreta, segur que estem
sota zero.
Ens dirigim al mirador del Gressolet i pel camí encara tenim temps de fer algunes patinades sobre gel, algú llepa el terra fent-se l'home.
La frase del dia és "Sou unes mariconesssssss..." la bici cap a una banda iel company cap a una altra.
Paradeta al mirador per observar la ruta desde una altra perspectiva, Déu ni do!!
Després de menjar una mica, continuem baixant cap a Saldes. Ara si que es nota el fred de debó
No he frenat en tota la baixada, més que res perquè no hem noto els dits de les mans, la bicicleta
va amb el pilot automàtic, com me l'estimo!!

Després de 10km de baixada, que en un dia normal diríem "fantàstic", arribem a Saldes
garrativats, en total 41km fins al cotxe, amb un desnivell acumulat de 1500metres. Llàstima del
mal temps ja que no ens ha permés gaudir de les vistes.

Carreguem les bicis, ara més ràpid que abans, i anem a "dinar" a les 17:30h. Encara sort que trobem obert un "xiringuito" on recuperar forces i sobretot escalfar-nos una mica.
Per cert, el sol no l'hem vist en cap moment, eh Lluis??

Aquesta s'ha de repetir però amb bon temps, ens em perdut tot el paisatge a més de 2000m, per una banda el Massis del Pedraforca i per l'altra la Serra del Cadí. Bé una altra vegada serà.

"PEDALS DE FOC" el pròxim repte

Si tot va bé i Déu vol, el pròxim dia 15 de juny iniciarem un nou repte : els Pedals de Foc, una
ruta circular d'uns 240 km sortint des de Vielha. Hem optat per fer-ho en 5 etapes per poder
gaudir plenament dels paisatges espectaculars que ens trobarem.
Acumularem un desnivell positiu de 5800m i una mitja de 50km diaris.

És un recorregut pel perímetre del Parc Natural d'Aigüestortes.

Recorrerem les quatre comarques pirenenques Aran, Alta Ribagorça , Pallars Jussà i Pallars Sobirà.

Aquesta setmana ja he intensificat l'entrenament "a tope". Divendres 1 de maig 45km per carretera amb bicicleta de muntanya i sense baixar del plat gran. L'objectiu: fer cames!!!
Dissabte sortideta pel bosc de 35km. Dimenge sessió d'estiraments.

Dilluns 4 de maig 30km amb un desnivell de 700m (de moment "mariconades" comparant amb
el que ens trobarem per allà dalt.
Dimecres 6 Spinning, a treballar el tema anaeròbic, que també ens farà falta ja, ja... deixa'm riure una mica.

Dijous 7 sortideta amb el Carles de 35km amb un desnivell de 700m.

Divendres 8, 45km amb un desnivell de 800m.
Dissabte 9 Descanso, les cames ja em comencen a treure fum, el tema de pujar escales ho porto
bastant malament, però això és bona senyal (suposo)

Diumenge 10 de maig 45km, vaig fins a Rellinars. La tornada 5km de pujada per carretera, tornem al plat gran i a fer bullir la sang dels quàdriceps.

El dilluns 11 i el dimarts 12 farem descans i la propera setmana baixarem els dies de sortida,
la idea és fer dues classes d'spinning i dues sortides però ja de 50km.

El primera presa de contacte oficial serà el dia 24 de maig a l'Esquirol, "El Cabrerés '09 "
Una cursa de 70km (ells diuen que 65) amb 3000 bikes inscrits. El Collsacabra altrament dit
Cabrerès, es troba a cavall de les comarques de La Garrotxa, la Selva i Osona.
Tota la prova es mou per sobre els 1000m de desnivell, arribant varies vegades als 1400m.

És una sortideta dura que posarà a prova les nostres cames, esperem que el bon temps ens
acompanyi ja que si hi ha fang és terrible.


Bé doncs a pencar s'ha dit, no valen excuses, per alguna cosa li diuen la Pedals de Foc, acabes
treien foc fins i tot del...

ARRIBEM A LA FASE FINAL DE LA TEMPORADA DE BÀSQUET

Tenim dos fronts importants oberts i que es resoldran dins les properes dues setmanes.

El cadet preferent es juga la permanència en una eliminatòria d'anada i tornada amb el

Grup Barna. Era l'objectiu inicial, mantenir la categoria de preferent ara ens ho juguem.

Per altra banda, l'Infantil A del Xavi Carvajal es juga el poder entrar a la final a quatre dels
campionats de catalunya.

Tots a fer pinya i un últim esforç, que això s'acaba.

Ciao!!!!

Categoria mantinguda amb el Cadet Preferent.



Em jugat les fases per mantenir-se a la categoria de Preferent contra el Grup Barna.

En el partit jugat a l'Escola Pia empatem a 62, si empatem, segons la normativa de la nostra
estimada Federació Catalana, en el partit d'anada es pot empatar, en el de tornada no, perquè?
ni idea.
En el partit de tornada, però, juguem un molt bon partit i guanyem de 29 punts de diferència,
per si hi havia algun dubte, no empatem per si de cas i gaunyem d'una miqueta més.
Objectiu inicial acomplert, em fet una molt bona temporada, amb resultats molt ajustats i

anotant molts punts en cada partit. Em de pensar que ens em enfrontat amb els millors equips
de Catalunya, equips que poden triar i remenar a l'hora d'escollir jugadors, nosaltres això no ho
podem fer, disposem del què disposem, però els "xavals" han "currat" d'allò més, aguantant
dia a dia tres entrenadors a sobre seu i al final l'èxit s'ha aconseguit.
Altres equips "grans" de catalunya no ho han aconseguit, com ara Lleida, Sant Josep de Badalona
el mateix Grup Barna...

S'acaba una temporada més i ja estem treballant per a la pròxima, això no s'atura.

La propera temporada, de moment promet, jo entrenaré al cadet de primer any i treballarem
juntament amb el Paco Cortes, que entrenarà al Preferent de nou.
Un projecte a dos anys amb jugadors molt interessants.

Bon estiu a tothom.

Ciao.

Massis del Pedraforca 2.497m

Sortida per recordar antics temps de grimpaires, ja feia molts però que molts anys que no pujava al Pedraforca. Aleshores vaig pujar per l'Enforcadura. Avui toca per la canal del Verdet.

Però, que diferent que es puja amb 16 o 17 anys eh??

Deixem el cotxe al Mirador del Gressolet i comencen els primer debats del dia:
Agafo més roba d'abric? Fa calor oi? ja estàs amb les cremetes?

Però tu també en vols, oi Carles? tinc una foto que ho proba.

El Lluis ens diu que agafem roba d'abric que a dalt pot canviar el temps. Com que és el més gran i a les persones grans se'ls hi ha de fer cas, agafem abric per si de cas.
El massís del Pedraforca es troba a la comarca del Berguedà. La seva peculiar forma d'enforcadura crida l'atenció poderosament i el converteix en una de les muntanyes més boniques de tot el pirineu.
L'ascenció la iniciem des del Mirador del Gressolet (1.530m) on s'agafa un camí que ens portarà ,ens uns 15minuts, fins el refugi Lluis Estasen (1.640m) Pasem per darrera del mateix, travessem la canal de Riambau i girem a l'esquerra, en direcció a la gruta de les Orenetes, que és l'inici de la forta pujada de la canal del Verdet (1.950m) (1,15h).
Trepitgem la primera neu i trobem bastantes plaques de gel, haurem de vigilar una mica per no baixar fins al cotxe abans d'hora.

A partir d'aquí ens ho em de pendre amb calma perquè el desnivell és important i l'ascenció es fa una mica dureta.

"On és el camí?" Per on em de pujar?" el Lluis ens calma als dos i ens contesta amb veu calmosa i del tot convençut "no ho se, però hem de pujar cap amunt" Ahhhh!!!! contestem alleujats.

Bé doncs, cap amunt s'ha dit. La veritat és que el camí hauria d'anar fent zig-zag però la neu el tapa per complert i haurem d'inventar-lo de nou. Aquest tram és amb el que més patim, la caiguda és molt pronunciada, hi ha bastantes plaques de gel i no tenim on agafar-nos. El cor ens galopa com un boig, però només són 100m.

A la nostra esquerra veiem la vertiginosa vessant nord del Pedraforca, el nostre guia (el Lluis) ens diu que per aquí pugen els escaladors. ("Estan bojos aquests escaladors" diria l'Obèlix)

Una mica més d'esforç i arribem a la collada del Verdet(2.270m) (2.25h) Aquest és un bon moment per descansar una mica i menjar-nos unes barretes d'aquelles que no t'empasses ni amb aigua. Per sort porto unes "gominoles" que ens les fotem en un obrir i tancar d'ulls.
No ens aturem massa, ja que bufa bastant vent, i afrontem la part final.

És una grimpada constant fins al Pollegó Superior (2.497m) i també la part més divertida de l'ascensió tot i que també la més perillosa, hi ha un pas de 2n grau i bastantes zones amb glaç, una patinadeta i anem a volar fent companyia als ocellets i alguna que d'altra àguila.


Hi ha marques de pintura que ens van guiant al llarg de la canal de roca. És necessari ajudar-se de les dues mans, el Carles és el que més ràpid puja, és el seu moment de glòria, ell és qui em fa la foto.
Després d'una estona de grimpada arribem a un cim (2.400m) més tard a un altre (2.450m) i, després, per l'arista NW arribem al Pollegó Superior (2.497m) (3,45h) La vista és impresionant i la satisfacció indescriptible.


Per baixar ho fem per l'Enforcadura. Seguim una canal des del cim. A partir d'aqui "a esquiar"

Baixem amb la paret del Pollegó Inferior del Pedraforca a la nostra dreta, és molt divertit ja que la quantitat de pedres que hi han ens permeten descendir amb rapidesa, vigilant de no caure de lloros, però. Arribem al final de la tartera (1.700m) (4,30h)

Al entrar al bosc trobem un camí molt pla que ens conduirà de nou fins al refugi Lluis Estasen (16.40m) (5,00h)

Al arribar a baix, unes bones "claretes" no poden faltar per recuperar les forces i a planificar la propera sortideta.

Ascensió
"cap amunt"

El grimpaire núm. 1

Motos de neu a la Vall de Núria

Admés al curs d'entrenador superior de bàsquet.

Aquest any, per fi, m'animo a fer el curs d'entrenador superior. De moment m'han carregat

d'apunts de la fase no presencial i la fase presencial és, aquest any, a Sant Sebastian.
Doncs ja ho se, a estudiar com un animal i el juliol...

Del 17 al 31 de juliol, intern a Sant sebastian, l'experiència s'ho val, el fet d'estar amb
companys del mon del bàsquet, compartint experiències promet.

Clínics d'entrenadors d'alt nivell, conferències, entrenaments especials, grups de treball...

I no pensem amb el solet, les tapetes...

Ens veiem a Donosti!!!

Sortida amb raquetes fins el peu del Puigmal

El dimecres dia 4 de març, amb un grupet de 40 adolescents, ens decidim a fer una excursió amb raquetes fins al peu del Puigmal. El dia es lleva molt clar i amb un solet fantàstic, això si, ben abrigadets que estem a -4ºC. El nostre guia es diu Joan Cano, un autèntic "Robin Hood" de les muntanyes, quin crac de tio!

També m'acompanya el Ricard, un altre boig per la natura , un company "collonut" (una abraçada Richard)

Més a poc a poc del que ens esperàvem anem avançant ben bé pel mig de les muntanyes, la sensació de llibertat és total, tot i haver d'escoltar contínuament com es queixen els "nens"

Travessem rius gelats, petites glaceres, penyassegats que fan esgarrifar...

El dia, però, comença a empitjorar arribem a un pas que es diu "La coma de l'embut" falta molt poquet per arribar al peu del Puigmal. Sota els nostres peus el Joan ens diu que tenim, ben bé, 18-20m de neu, les parets del pas a la seva part més baixa, en un dia sense neu ,arriben als 50m d'alçada. Amb el Joan ens arribem a la part més alta del pas i pràcticament passem per sobre, és espectacular.

Com que el dia es tapa per complert, estem a -10 graus i comença a bufar bastant vent, el "jefe" decideix començar a baixar i donar per acabada la nostra aventura. És millor fer-li cas que amb la muntanya no si juga.

El "Peni's team"

No us diré d'on ve el nom de peni's team, us ho deixo a la vostra imaginació, però no sigueu mal pensats.

Actualment som tres bojos dels esports d'aventura en general. Us presentaré.

El Lluis, és el més "boig" dels tres, un autèntic "sportsman" s'atreveix amb tot el que li posis al davant. (Jo, de gran vull ser com ell) Té un caràcter afable i molt pausat.

El Carles, el més reflexiu dels tres, perquè els camins són plens de pedres? perquè fan tots pujada? quan esmorzem? són preguntes típiques de la seva gran capacitat de reflexió.

El Jordi, o sigui jo, em diuen : el cremetes, el nen, el pupes... bé, jo també us estimo.

Us aniré penjant totes les sortidetes que fem. La propera, volta al Pedraforca amb BTT.

Diumenge 8 de març del 2009. "Primera mitja marató"

La meva primera mitja marató i ni més ni menys que a París. Us preguntareu perquè a París, és que no n'hi han més a prop? La culpa és del Carles, ell ens va engrescar i aqui ens trobem. Bé, el Carles és el que surt al meu costat a la foto. Una abraçada "runner"

La setmana anterior a la gran cita em dedico a "setmana d'entrenament especial", ideal i preparada a consciència per l' ocasió, me'n vaig de crèdit de síntesis amb tercer d'ESO a la Vall de Núria, amb 40 adolescents a fer esports de muntanya. Dimarts excursió de 5 hores, dimecres sortida amb raquetes fins al peu de Puigmal i per la tarda taller d'orientació.

Dijous cursa d'orientació i excursió de 4 horetes. Com veieu setmana ideal per preparar una mitja marató.

Però com diu el Carles, "amb un parell que ho farem".

El dia comença de conya, amb pluja i un fred que pela. Però només agafar el metro que ens durà a la sortida ja ens posem a tò. Si a la cursa hi ha 25.000 persones inscrites, al metro ens en trobem unes 24.900, més o menys.

L'ambient espectacular i la organització fantàstica.

Sobre les 12:30h del diumenge dia 8 de març del 2009 acaba el nostre patiment, 21.400m després arribem a un cartell que posa "Arrivé" El que més ens crida l'atenció és un nombrós grup de voluntàris de la creu roja que ens miren als ulls tots a la vegada, tant mala cara fem?

La veritat, i si som sincers, em fet temps de "iaies paralítiques", amb tot el meu amor per totes les iaies, però com va dir una amiga nostre "si acabeu la mitja sense entrenar..."

Nosaltres em acabat contents. L'experiència s'ho val.

Amb que em quedo? Amb la imatge de la Torre Eiffel il·luminada per la nit, espectacular.