Sortida per recordar antics temps de grimpaires, ja feia molts però que molts anys que no pujava al Pedraforca. Aleshores vaig pujar per l'Enforcadura. Avui toca per la canal del Verdet.
Però, que diferent que es puja amb 16 o 17 anys eh??
Deixem el cotxe al Mirador del Gressolet i comencen els primer debats del dia:
Agafo més roba d'abric? Fa calor oi? ja estàs amb les cremetes?
Però tu també en vols, oi Carles? tinc una foto que ho proba.
Deixem el cotxe al Mirador del Gressolet i comencen els primer debats del dia:
Agafo més roba d'abric? Fa calor oi? ja estàs amb les cremetes?
Però tu també en vols, oi Carles? tinc una foto que ho proba.
El Lluis ens diu que agafem roba d'abric que a dalt pot canviar el temps. Com que és el més gran i a les persones grans se'ls hi ha de fer cas, agafem abric per si de cas.
El massís del Pedraforca es troba a la comarca del Berguedà. La seva peculiar forma d'enforcadura crida l'atenció poderosament i el converteix en una de les muntanyes més boniques de tot el pirineu.
L'ascenció la iniciem des del Mirador del Gressolet (1.530m) on s'agafa un camí que ens portarà ,ens uns 15minuts, fins el refugi Lluis Estasen (1.640m) Pasem per darrera del mateix, travessem la canal de Riambau i girem a l'esquerra, en direcció a la gruta de les Orenetes, que és l'inici de la forta pujada de la canal del Verdet (1.950m) (1,15h).
Trepitgem la primera neu i trobem bastantes plaques de gel, haurem de vigilar una mica per no baixar fins al cotxe abans d'hora.
El massís del Pedraforca es troba a la comarca del Berguedà. La seva peculiar forma d'enforcadura crida l'atenció poderosament i el converteix en una de les muntanyes més boniques de tot el pirineu.
L'ascenció la iniciem des del Mirador del Gressolet (1.530m) on s'agafa un camí que ens portarà ,ens uns 15minuts, fins el refugi Lluis Estasen (1.640m) Pasem per darrera del mateix, travessem la canal de Riambau i girem a l'esquerra, en direcció a la gruta de les Orenetes, que és l'inici de la forta pujada de la canal del Verdet (1.950m) (1,15h).
Trepitgem la primera neu i trobem bastantes plaques de gel, haurem de vigilar una mica per no baixar fins al cotxe abans d'hora.
A partir d'aquí ens ho em de pendre amb calma perquè el desnivell és important i l'ascenció es fa una mica dureta."On és el camí?" Per on em de pujar?" el Lluis ens calma als dos i ens contesta amb veu calmosa i del tot convençut "no ho se, però hem de pujar cap amunt" Ahhhh!!!! contestem alleujats.
Bé doncs, cap amunt s'ha dit. La veritat és que el camí hauria d'anar fent zig-zag però la neu el tapa per complert i haurem d'inventar-lo de nou. Aquest tram és amb el que més patim, la caiguda és molt pronunciada, hi ha bastantes plaques de gel i no tenim on agafar-nos. El cor ens galopa com un boig, però només són 100m.
A la nostra esquerra veiem la vertiginosa vessant nord del Pedraforca, el nostre guia (el Lluis) ens diu que per aquí pugen els escaladors. ("Estan bojos aquests escaladors" diria l'Obèlix)
Una mica més d'esforç i arribem a la collada del Verdet(2.270m) (2.25h) Aquest és un bon moment per descansar una mica i menjar-nos unes barretes d'aquelles que no t'empasses ni amb aigua. Per sort porto unes "gominoles" que ens les fotem en un obrir i tancar d'ulls.
No ens aturem massa, ja que bufa bastant vent, i afrontem la part final.
És una grimpada constant fins al Pollegó Superior (2.497m) i també la part més divertida de l'ascensió tot i que també la més perillosa, hi ha un pas de 2n grau i bastantes zones amb glaç, una patinadeta i anem a volar fent companyia als ocellets i alguna que d'altra àguila.
Hi ha marques de pintura que ens van guiant al llarg de la canal de roca. És necessari ajudar-se de les dues mans, el Carles és el que més ràpid puja, és el seu moment de glòria, ell és qui em fa la foto.Després d'una estona de grimpada arribem a un cim (2.400m) més tard a un altre (2.450m) i, després, per l'arista NW arribem al Pollegó Superior (2.497m) (3,45h) La vista és impresionant i la satisfacció indescriptible.
Per baixar ho fem per l'Enforcadura. Seguim una canal des del cim. A partir d'aqui "a esquiar"Baixem amb la paret del Pollegó Inferior del Pedraforca a la nostra dreta, és molt divertit ja que la quantitat de pedres que hi han ens permeten descendir amb rapidesa, vigilant de no caure de lloros, però. Arribem al final de la tartera (1.700m) (4,30h)
Al entrar al bosc trobem un camí molt pla que ens conduirà de nou fins al refugi Lluis Estasen (16.40m) (5,00h)
Al arribar a baix, unes bones "claretes" no poden faltar per recuperar les forces i a planificar la propera sortideta.
Ascensió
"cap amunt"
El grimpaire núm. 1
Motos de neu a la Vall de Núria
Admés al curs d'entrenador superior de bàsquet.
Aquest any, per fi, m'animo a fer el curs d'entrenador superior. De moment m'han carregat
d'apunts de la fase no presencial i la fase presencial és, aquest any, a Sant Sebastian.
Doncs ja ho se, a estudiar com un animal i el juliol...
companys del mon del bàsquet, compartint experiències promet.
Clínics d'entrenadors d'alt nivell, conferències, entrenaments especials, grups de treball...
I no pensem amb el solet, les tapetes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada