Doncs si, aquest any m'ha donat per tornar a les pistes. Pensava que estaria rovellat del tot, però es veu que quan ho portes dins no s'oblida. Quan trepitjes la pista comença a caure una catarata de conceptes, idees, moviments...
L'equip? Un sots 21 femení. Sí, ho se. No puc agafar quelcom més senzill de dirigir? Però normalment no busques l'equip. És l'equip qui et troba a tu. I sempre és per alguna cosa.
No estic sol, tinc el recolzament, l'ajuda i el suport de la Sara. Per mi és com una filla. La vaig entrenar dues temporades i em va enamorar. Com a persona i com a jugadora. I el destí ens ha tornat a juntar. No sé si per molt de temps però de moment aquí estem.
I el millor de tot és que "la mandonguilla" cada cop que pot vé amb mi. Sí és l'espagueti que està davant meu. De moment, vist l'inici de temporada, em fet una bona primera volta. A veure la segona còm acava.
Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada