TORNADA A LES PISTES

Doncs si, aquest any m'ha donat per tornar a les pistes. Pensava que estaria rovellat del tot, però es veu que quan ho portes dins no s'oblida. Quan trepitjes la pista comença a caure una catarata de conceptes, idees, moviments...

L'equip? Un sots 21 femení. Sí, ho se. No puc agafar quelcom més senzill de dirigir?  Però normalment no busques l'equip. És l'equip qui et troba a tu. I sempre és per alguna cosa. 

No estic sol, tinc el recolzament, l'ajuda i el suport de la Sara. Per mi és com una filla. La vaig entrenar dues temporades i em va enamorar. Com a persona i com a jugadora. I el destí ens ha tornat a juntar. No sé si per molt de temps però de moment aquí estem.

I el millor de tot és que "la mandonguilla" cada cop que pot vé amb mi. Sí és l'espagueti que està davant meu. De moment, vist l'inici de temporada, em fet una bona primera volta. A veure la segona còm acava.

Salut

NOUS PROJECTES A LA VISTA

Un cop passada una ITV, és moment de pensar i planificar nous projectes per aquest 2024. Descobrir Catalunya a cop de pedal, varies rutes buscades i planificades. Un o varis dies.  Costa Brava, Terres de l'Ebre, Terres de LLeida, Val d'Aran, Pirineus, Costa Daurada...

No us perdeu els propers esdeveniments. Enmig de totes aquestes rutes, no poden faltar les sortides amb la colla de "Mai caminarem sols".  Aquesta colla no pedalen, només caminen, i molt. Qui diu molt es queda molt curt.

Un tot el que baixa de 50km és una volteta, una mariconada vaja. L'altre sembla Forrest Gum, poc a poquet però dura, dura... Transpirenaica, Camino...I si no et sembla bé t'envia a cagar al riu.

Dues noies que entre el Vinya Pomal i d'altres substàncies van rient, xerrant i caminannnt. Això si, no necessitem cap ràdio ni música. La portem a sobre.

El Jaume, una barreja de Killian Jornet i Correcaminos pip pip, que mentres tu vas pujant ell puja i  baixa tres o quatre cops. I la última adquisició, la Sandra. Punt i a part.

Avui al Puigmal, demà Pedraforca, passat Pica d'Estats, baixant hem de passar per l'Himalaia que ha de recollir unes cosetes abans d'anar a les Dolomites. I enmig de tot això treballa a tres o quatre llocs.

Bé, i aquí al mig estic jo. Que no m'ha agradat mai baixar de la bici ni per pixar. Però sabeu una cosa? No he pogut trobar millor companyia enlloc. Gent fantàstica, no per compartir caminates només, sinó per compartir una vida. Gràcies companys i companyes.

Proper projecte amb aquesta colla, raquetes de neu. Si neva és clar. Ja, ja, ja...

Sus estimooooo

OLLER DEL MAS, MOMENTS PER RECORDAR

 

50 anys per a celebrar. 34 anys viatjant junts. 14 anys ja del patufet. 

S'ha de celebrar cada instant, cada moment. Tot passa massa rapid. Aquesta  vegada hem estat a l' Oller del Màs. En una cabana enmig de pins i vinyes. Ámb les vistes de Montserrat davant nostre. La Marina ens ha cuidat i mimat. Relax, natura, un menjar exquisit i uns vins de categoria.

Molt recomenable per a fer una escapada.