27 de des. 2012

Última sortida amb la Trek





Com ho sentiu. Canvi de màquina. Després d'escoltar tota mena de consells, em paso a la 29''. Molt bona màquina la Trek, perfecte quan pistejaves o baixaves. Força bona en pujada. Moooolt còmode en la direcció, però m'ha causat bastants problemes posturals.
Començo de nou, inici d'una nova etapa, amb empenta i il·lusió!!!!
Scoot Spark 940  Maquinoooooooootaaa!!!!
Entro en el mon de les 29. A veure que tal, de moment en traçats sense masses pujades, va com una bala.
Ja us informaré.  Imatges en breu.


Namasté

Terrassa-Sant Llorenç Savall

Una "volteta" per la fantàstica zona del parc natural de Sant Llorenç. En un dia molt fred però amb un sol clar i brillant que feia que ens envoltés un autèntic esclat d'atardor. Colors diversos per tot arreu.
Em surten 58 km totals, amb un  parell de rampes guapes, guapes. I sobre els 1.000m de desnivell positiu acumulat. A destacar la trialera de baixada des del Puig de La Creu, un caminet estret però perfectament ciclable digne de fer. Preciós.
No va faltar l'esmorzar de torn a la plaça del poble, aquesta vegada ens comportem, un entrepà de truita i una coke. S'ha de tornar pujant ja.
Guapa la sortida, fantàstic el dia i única la companyia.

Namasté

26 de nov. 2012

Volta al Pedraforca


Heu pedalat amb el dit del peu petit fet una autèntica coca? Doncs si, es pot. Ni més ni menys que la volta al massís del Pedraforca. Una sortideta de 58 km  i més de 1.800m de desnivell. Un dia fantàstic, amb unes vistes impressionants. Un esclat de tardor, amb uns contrastos de colors dignes d'observar.
Quan t'has cascat la primera pujada de 13 km amb 1.000m de desnivell, ve una baixada de vertígen per una trialera guapíssima que et deixa els braços adormits. I quan passes l'ecuador de la ruta i penses que ja està al sac, encares la segona pujadeta d'11km  i quasi 1000m més de desnivell. Quan s'acaba aixòoooo??
Unes rampes de collons, tant pedalant com a les cames.
A sobre, quan arribem a dinar on teníem marcat de fer-ho, ens diuen que no. No ens donen ni aiguaaa!!
Amb males maneres i mirant-nos com si fossim d'un altre planeta. Cony de pobles. Els vam maleïr tota la resta de la ruta. Doncs apa, sense dinar i amb només una barreta per saciar les necessitats, encarem la segona "pujadeta" del dia. "Mal llamp i rellamp us caigués..." Com diria el capità Hadoock.
Però una altra sortideta que tenia a l'agenda al sac. Mooolt recomanable de veritat.

Namasté

18 d’oct. 2012

PUJADA AL TURÓ DE L'HOME


Un nou repte, la pujada per carretera a un dels, considerats, ports més durs de Catalunya. 30km de pujada continuada i arribant a pendents del 19%. Fins quasi als 1.700m d'alçada.
Aquesta vegada quedem el Carles, el Luis, el LLuis i jo mateix. Carreguem el cotxe i cap a Sant Celoni, allà aparquem i iniciem la nova aventura, a pedalar toca.
Però al cap de uns 5km parem a esmorzar, això ja em comença a agradar més. Una truita boníssima, una drogocola i ara si que no hi ha excuses.
GP Lluis i l'Speedy Martin  de bon principi trenquen el "pelotón"  i inicíen una escapada en solitari. El líder Charlyie Brownie,  ben arropat pel seu company d'equip Snoopy Giorgio no pateix per la poca importància  d'aquests corredors a la general, i puja "amb el plat mig!!!"  tots els 30 km  això són cames si senyor. Unes molèsties importants, a la zona més estimada de qualsevol mascle, de l'Snoopy  (puto seient dels collons) fan que a falta de 3 km deixi al seu cap de files sol i li indiqui que tibi cap amunt per mantenir l'avantatge a la general.
A la baixada vam trobar a faltar els antiboires, no es veia res a un pam davant nostre. Menys mal que va durar només 6km. Una baixada guapíssima on En GP i en Charlye van demostrar les seves qualitats en el descens.
Un bon dinar per recuperar forces no pot faltar mai de la vida.
Bona etapa, molt bon matí i molt bona companyia. Un altre repte al sac i seguint sumant.

PD: Collons que forts estan els dos Lluisos, i són els avis del grup neng!!

Namasté

12 de set. 2012

PEDALS DE FOC 2012, LA CRÒNICA



Us heu preguntat mai quina és la raó que ens fa passar, en un tres i no res, de l'ansietat per iniciar una aventura, a la mateixa ansietat per finalitzar-la. Per arribar al final.
Poques vegades valorem plenament el temps que passem realitzant una aventura i només pensem en arribar al final de l'etapa.
Una victòria més de la ment sobre el cos.
Durant les dues hores i mitja que vam estar arrossegant la bicicleta per la ruta Ribagorçana Romànica dels collons, només pensava en arribar al final, en finalitzar aquell calvari. "Jo he vingut a pedalar, a que la bicicleta em dugui a mi no jo a la bicicleta" I per un moment va passar per la meva ment la pregunta que mai no vull arribar a escoltar :
"Què faig jo aquí?"
Però un fet desafortunat, fruït d'un moment estúpit, d'una arrencada infantil i la resposta totalment positiva del meu company, em fan adonar que la meva ment m'estava derrotant. Gràcies Luis.
Res, vamossssss!!!
Sortim del sender de "Mordor" i res millor que una capbussada al riu. Al carles se li il·luminen els ulls i abans no deixem la bicicleta en un lloc segur ell ja és dins l'aigua. A l'altra vida segur que va ser un animal acuàtic.
Sort d'aquest bany. La pujada posterior fins a Iran va ser com pedalar per l'infern. Prop dels 40º de temperatura, les rodes semblava que es fonien amb el terra. Pedalàvem sobre grava fina però semblaven rocs de pam. Alguna cosa nostra vam deixar en aquella pujada i el Carles alguna cosa més que nosaltres.
Arribem a Iran, deshidratats, sense quasi alè per dir-nos res l'un a l'altre. Només encaixades de mans i copets per felicitar-nos per arribar. Les dues cocacoles que ens fotem per vena ens senten a glòria, i la gana se'ns obre de cop i volta al veure la "mica" d'embotit que ens  treuen amb pà amb tomàquet.
Hostieeeeee que bons!!!  patés, formatge, bull blanc, bull negre, llonganissa, fuet, xoriç... no hi cavíem a la taula.
El tracte com sempre exquisit de la gent de Iran, sens dubte el millor de la ruta.
"Cuidadooooor!!"  Quan engeguem de nou, el Carles es posa els auriculars amb música a les orelles. Entre l'embotit, les cocacoles i la musiqueta dels collons comença a tivar cap amunt. Encarant el coll de Sant Salvador, 7 km de pujada. Perquè no sigui dit, el Luis i jo a roda, pim-pam, pim-pam. La mare que el va...
Arribem dalt ja desfondats.
Última pujadeta del dia, les més fortes, cap a Castellars. Ens recordem de la "musiqueta del Carles" "Demà li amaguem!!"
Últims 2km amb rampes de quasi el 23% eterns. Li diem a l' Speedy que vagi a encarregar les birres fresquetes i el Charlye i jo acabem junts. Gràcies compi!!
57 km amb una calor sofocant.


CASTELLARS - VALÈNCIA D'ÀNEU  2a i 3a etapa 

Pugem les rampes més dures de la Pedals de Foc amb ganes i amb la combinació màgica de L-carnitina + Iboprufeno.
Arribar fins a les esglèsies és bufar i fer ampolles, però la pujada al ditxós Coll de l'Oli es fa eterna, duríssima. Torna a acompanyar-nos la calor sofocant, ni gota d'aire i prop dels 38º. Jo acabo l'etapa extenuat, torrat, amb una insolació de collons i el quàdriceps tocadíssim. Però el cos humà és una màquina de la que no coneixerem mai els límits.
Després d'unes birretes, un bon sopar i la companyia de dos fantàstics amics, fan que al aixecar-me el dia següent, pugi a la bici i amb dos collons afronti l'etapa més alpina de la Pedals, i la més guapa de totes.Cap el Coll del Triador, sostre de la ruta a 2.300m. Sembla que toquis el cel. Vaques, cavalls, voltors... Una vaca enorme es planta al mig del camí, amb dues banyes immenses i sembla dir "què collons foteu aqui a aquestes hores?"
Durant aquesta etapa comparteixes alguna cosa més que aventura amb els companys. Comparteixes complicitat, sentiments. (Ai que em poso tonteta...)
Fantàstic, i més encara quan al arribar a l' hotel hi ha piscina!!!!!!! Quasi ens hi fotem amb bicicleta i tot.
L'anecdota de l'etapa i de la Pedals sencera...

La Rentadoooraaa!!!  27 euros ens van clavar els molt fills de pu... per rentar-nos la roba. I ens la donen humida els molt cabrons.







Quarta etapa, pedalant per un mar d'avets, per boscos de fades i al sortir del mateix, una ascensió remuntant el Noguera Ribagorçana. Recordava unes  paraules d'un conegut escritor i exciclista professional: "el qui arriba primer és el campió però qui arriba últim és un veritable heroi"
El ritme calmat, suau, em va fer gaudir intensament aquesta etapa. Gaudir més que mai damunt la bicicleta. Cada racó, cada imatge...
Impregnant les meves pupiles d'imatges realment fanstàstiques. Soletat, quietut...
Escoltant als animals,  semblaven parlar-me, escoltant sons que mai no m'hauria parat a escoltar. Una autèntica delícia. Formava part de l'entorn per el qual em movia, formava part de la natura.
El Carles em treu del meu èxtasis de cop i volta:  "tiu, em vaig a fotre de cap a l'aigua" "mira quines piscines naturals..." Abans no el responc ja s'hi havia fotut de cap, bé de cul"
Un petit problema, al Luis l'havia abduït una especie no identificada i estava pujant a unes velocitats descomunals, "me siento bien hoy tios" collons si es trobava bé. Total, que em toca canviar de plat i perseguir al Luis. Sort que al cap de 2km s'havia aturat a fer unes fotos a unes vaquetes que pasturaven per allí i ens miraven pensant  "dos gilipolles més a tocar-nos la bossa".
Ens esperem els dos a que el Charlye acabi el seu banyet i la seva buidada intestinal. Arribada a Montgarri, banyet al riu per recuperar les cames, solet . passejada per un indret realment encantador, i a sopar.
Ah!!  avui em conegut a un personatge digne d'anomenar :  "el senyor raro" entrenyable i a la vegada aterridor. Una barreja entre rompetechos i l'ajudant geperut del Doctor Frankestein.

"A cada pedalada ens superem a nosaltres mateixos. Cada cop de pedal ens fa més rics"

Ja està, la Pedals de Foc al sarró. Per mi una nova experiència que m'ha omplert d'energia positiva. He acabat molt satisfet de mi mateix. És realment increible fins on pot arribar el cos humà. Amb només 1 mes i  mig de preparació i encara amb molèsties acabo la ruta sencera.
"Amb dos collonsssssss!!!!! " 

Més que mai he lluitat contra la naturalesa i sobretot contra la meva ment. He escoltat a la natura, l'he admirat, l'he respectat i l'he vençut. He acabat formant part d'ella. M'ha acceptat com a part d'ella.

Podem fer tot el que ens plantegem, tot el que ens proposem. La ment ens voldrà convèncer del contrari, però la podem vèncer. Tot està a la ment, tot. Res ni ningú ens pot  fer creure que no podem realitzar allò que ens proposem.

Gràcies companys per fer realitat un altre projecte, sense vosaltres no hauria estat possible.
Gràcies Luis per ser com ets.
Gràcies Carles per ajudar-me en moments complicats.

Namasté.

5 d’ag. 2012

NOU REPTE ACONSEGUIT !!!


Un nou repte al sac, i aquest any per mi ho era de veritat. Deixant enrere un any carregat de lesions, vaig pujar de nou a la bicicleta un mes i mig abans de anar cap a Vielha. Precisament per aquest motiu vam decidir tornar a fer els Pedals de Foc. Anant poc entrenat i encara amb perill de recaiguda, més val conèixer el què t'espera a cada etapa. Et pots dosificar. Saps on pots tirar i a on no...
En aquesta aventura he intentat gaudir de cada imatge, de cada racó i sobretot dels moments passats amb els meus companys. Estic segur que hauria pogut ser millor, diferent, amb menys patiment, amb menys moments de "mala llet", però del que si que estic convençut és d'haver tingut la millor companyia.
Gràcies cracks!!
Properament la crònica dels fets.

Namasté.

22 de maig 2012

La nostra columna vertebral

Molts dels problemes que patim de salut venen provocats per una mala alineació de les vertebres. Aquí us en podeu fer una idea.

http://www.chiroone.net/why_chiropractic/index.html 



27 de març 2012

90 DIES i 11:30h PER LA NOVA AVENTURA


Queden 3 mesos, clavats, per la nova aventura de l'equip.
Aquest any hi anem el Charlye, el Luis i jo. Un gran equip per afrontar el repte del 2012. La Pedals de Foc.
El primer repte és triar, d'una pu... vegada, el nom de l'equip, que ja l'he canviat tres cops.
Estem entre: Maimakeixo, Aikecaic, Maimakansu o SkorkollIntegralus.
Què opineu del tema?
Jo inicio un nou període d'entrenaments per tornar a pujar a la BTT amb garanties. Aquesta setmana intensifico l'entrenament al gimnàs amb tres dies d'spinning, una hora cada dia i extensions de cames per recuperar el tò muscular perdut.
A partir de diumenge pujaré de nou a la meva petiteta a veure si encara em fa cas. La intenció és treballar a consciencia, amb poc desnivell, però augmentant el temps de cursa.

Anirem informant.

Namasté

29 de febr. 2012

Tinc monooooo!!!

Porto ja 6 setmanes des de la trencada fibrilar al cuàdriceps, 6cm ni més ni menys i ja començo a estar una mica creuadet. Sembla que no acabaré mai, però em de ser optimistes!!
Ja em posat data pel pròxim repte, finals de juny.
Aquest any s'apunta un nou membre al Maimakeixu team, el Luis. No se si em fet bé perquè és una autèntica màquina ja, ja. Però ja li posarem pes a la bici, que porti les motxilles, l'aigua i les eines.
Repetirem Pedals de Foc que és la més atractiva i a més ja tenim experiència.
A veure si puc veure ja la llum al final del túnel i agafar ja la "petiteta"

Namasté

13 de febr. 2012

Classe bàsica per la formació de jugadors



Quins records aquests. Però nosaltres teníem clar a on era la dreta i l'esquerra, el davant i el darrera... Avui dia sembla que no ho tene tan clar je, je...