Quarta etapa, pedalant per un mar d'avets, per boscos de fades i al sortir del mateix, una ascensió remuntant el Noguera Ribagorçana. Recordava unes  paraules d'un conegut escritor i exciclista professional: "el qui arriba primer és el campió però qui arriba últim és un veritable heroi"

El ritme calmat, suau, em va fer gaudir intensament aquesta etapa. Gaudir més que mai damunt la bicicleta. Cada racó, cada imatge...

Impregnant les meves pupiles d'imatges realment fanstàstiques. Soletat, quietut...

Escoltant als animals,  semblaven parlar-me, escoltant sons que mai no m'hauria parat a escoltar. Una autèntica delícia. Formava part de l'entorn per el qual em movia, formava part de la natura.

El Carles em treu del meu èxtasis de cop i volta:  "tiu, em vaig a fotre de cap a l'aigua" "mira quines piscines naturals..." Abans no el responc ja s'hi havia fotut de cap, bé de cul"

Un petit problema, al Luis l'havia abduït una especie no identificada i estava pujant a unes velocitats descomunals, "me siento bien hoy tios" collons si es trobava bé. Total, que em toca canviar de plat i perseguir al Luis. Sort que al cap de 2km s'havia aturat a fer unes fotos a unes vaquetes que pasturaven per allí i ens miraven pensant  "dos gilipolles més a tocar-nos la bossa".

Ens esperem els dos a que el Charlye acabi el seu banyet i la seva buidada intestinal. Arribada a Montgarri, banyet al riu per recuperar les cames, solet . passejada per un indret realment encantador, i a sopar.

Ah!!  avui em conegut a un personatge digne d'anomenar :  "el senyor raro" entrenyable i a la vegada aterridor. Una barreja entre rompetechos i l'ajudant geperut del Doctor Frankestein.

"A cada pedalada ens superem a nosaltres mateixos. Cada cop de pedal ens fa més rics"

Ja està, la Pedals de Foc al sarró. Per mi una nova experiència que m'ha omplert d'energia positiva. He acabat molt satisfet de mi mateix. És realment increible fins on pot arribar el cos humà. Amb només 1 mes i  mig de preparació i encara amb molèsties acabo la ruta sencera.

"Amb dos collonsssssss!!!!! " 

Més que mai he lluitat contra la naturalesa i sobretot contra la meva ment. He escoltat a la natura, l'he admirat, l'he respectat i l'he vençut. He acabat formant part d'ella. M'ha acceptat com a part d'ella.

Podem fer tot el que ens plantegem, tot el que ens proposem. La ment ens voldrà convèncer del contrari, però la podem vèncer. Tot està a la ment, tot. Res ni ningú ens pot  fer creure que no podem realitzar allò que ens proposem.

Gràcies companys per fer realitat un altre projecte, sense vosaltres no hauria estat possible.

Gràcies Luis per ser com ets.

Gràcies Carles per ajudar-me en moments complicats.

Namasté.