17 de set. 2009

Diumenge amb el Cajasol


El diumenge 6 de setembre vaig passar una vetllada inolvidable, compartir un diumenge amb el cos tècnic d'un equip ACB no es pot fer cada dia.

L'equip del Cajasol es trobava fent l'stage de pre-temporada a Puigcerdà, el Zan Tabak em va trucar per dir-me si podria acostar-m'hi, i evidentment que m'hi vaig acostar.

Pel matí partidet de volei platja amb els components del cos tècnic, al migdia vam dinar plegats l'Ali, el Zan i jo, compartint idees, experiències sobre el bàsquet i sobre la mateixa vida en si.

L'Ali es va quedar garrativada, "és impressionant, que gran que és!!" va ser el resum de la trobada.

Per la tarda em van permetre presenciar l'entrenament:
Sessió de pista amb els grans, treball d'assimilació de sistemes d'atac, treball físic i crioteràpia per a la recuperació de la musculatura.
Veure treballar en viu a tots els components és una molt bona experiència de saber com treballen els professionals.
La veritat, tenint en compte els pocs mitjans de que disposem al nostre club, poca diferència hi ha en les formes de treballar.
El que donaria per poder formar part d'un equip professional, encara que em fes càrreg de dur les tovalloles.

Una molt bona experiència
Namasté.



15 de set. 2009

Pujada a Montserrat

Després de l'aturada estiuenca, massa llarga aquest any, m'aixeco motivat i animat a baixar els quilets acumulats durant el mes d'agost, 3kg.
Objectiu: "pujada a montserrat".
Agafo la Pineda, més ben dit la "puta" Pineda, per més cops que la faci més em sembla que puja.
Arribo a la casa de la Pastora, hidratació, em menjo unes barretes i encaro cap avall, direcció a Rellinars. Paso la casa vella de l'Ubac i giro a la dreta, un camí molt estret, massa estret, després d'uns 3km veig que no em sona de res. Comencem bé el dia, ja feia temps que no agafava aquest camí. Mitja volta i cap amunt, uns 3km extres de pujada que no tocàven.
Torno al camí principal i cap avall que fa baixada.
Arribo a la riera, ara si vaig bé, em paro a les fonts de Rellinars a veure aigua i a fer unes fotos.
Passo de llarg el poble Rellinars i agafo la carretera direcció a Castellbell i el Vilar. 7km de carretera en la seva major part plans i alguna pujadeta molt suau. Passo de llarg el poble i ja vaig a buscar la carretera que puja a Montserrat. A partir d'aquí paciència, els quilets de més i l'aturada es noten més del que em pensava. La bicicleta se'm clava a l'asfalt i no avança, però agafo un bon ritme i cap amunt. Bé, seré sincer, em passa una biker a tota llet, es gira, em saluda i em fa un somriure, no se pas com pendre-me'l, això em pica i motiva a la vegada. Una sortideta amb bones vistes sempre és més agradable.
Després de menys d'una hora, arribo al monestir, faig l'ofrena promesa i vaig a esmorçar, que m'ho he currat. La biker també esmorza.
Em queden 10km de baixada fins a Castellbell, 7 fins a Rellinars i 15 fins a Terrassa, marxo abans que la biker no sigui pas que també em passi baixant. La pujada fins a l'Ubac la faig per carretera, les cames no em donen per més. En total em surten 65km, Déu n'hi dó!!
Un cop a casa la dona m'ajuda a buscar totes les parts del cos que m'he deixat pel camí, fem una recomposició orgànica i em fa uns mimotes a les cames, com nou!! M'ha costat bastant més del que em pensava, menys mal que a l'endemà tinc festa, recuperarem forces. Objectiu acomplert, em tret la pols de la màquina i de tot el meu organisme.
Ja estem en marxa de nou!!!!
Namasté