Pedals del Pedraforca 2013 Making Off ...

No tot ha de ser patiment quan es busquen reptes esportius, i nosaltres això ho tenim molt clar.
Gran ruta per gaudir de l'entorn i d'uns amics... Bé ja ho veureu, jajaja

Namasté

Repte aconseguit. Pedraforca Conquerit

La última etapa de la Pedals, per mi la millor parlant des de la bicicleta. 1.500m de desnivell acumulat fins al Coll de Jovell, pujant enganxats a la paret sud de la Serra del Cadí per una pista fantàstica i un cop a dalt unes vistes espectaculars del Parc Natural del Cadí i del Pedraforca. Una baixada fins a Josa del Cadí realment preciosa, on vaig gaudir com mai. I un cop a Josa, una pujada vertiginosa, digna del Tour de França,  fins al Coll de Josa, amb rampes de fins el 8% que no està gens malament.
110 km i més de 3.500m de desnivell acumulat. Déu ni do!
"Quines rampes hi ha al Pedraforca noi!!"

Gràcies companys per una altra experiència. Gràcies per ser com sou. Es pot pedalar amb molta gent, però com vosaltres ningú.

"Sols anirem més ràpid, però junts arribarem més lluny"


Namasté

Pedals del Pedraforca 2013. L'aventura continua

Un nou repte, una nova aventura per tres amics. Tres companys. Aquest any i veient com amenaçava el temps a la Val d'Aran, davant de la impossibilitat de convencer al Carles per anar a Menorca, ens treiem del cap la Pedals d'Occitània i marxem cap a Gòsol.
La ruta en sí està preparada per fer-la en dos dies. 110km i 3.500 de desnivell acumulat em va sortir a mi al GPS. Però nosaltres, seguint la nostra manera de viure la bicicleta i l'entorn pel que pedalem, decidim fer-la en tres dies i gaudir de la gent, indrets, paisatges. Descobrir una banda del Pedraforca que no coneixiem. I per gaudir de tot no pots anar amb presses.
La primera etapa vam tenir de tot, indrets encantadors per pedalar, trams "tècnics" jejeje m'encanta aquesta paraula que vol dir "baixa de la bici carellot que te la fotràs" rampes en alguna que d'altra cama i un ensurt de veritat quan en Carles va sortir volant pels aires en una baixada plena de rocs que ens va sorprendre al sortir d'un revolt i on els frens no van aconseguir parar la bicicleta. Semblava que baixéssim per la mateixa la tartera del Pedraforca . Per sort per mi al veure perdre l'equilibri al Carles  em va donar temps de frenar poc a poc i parar la bicicleta, patinant d'una banda a una altra ben bé 25m, si arribo a anar davant soc jo qui salto pels aires.
Després de l'ensurt inicial, el Carles es va movent poc a poc i sembla que no ha estat res. Aquest esta com una roca tu, a mi en feia mal tot només de veure'l.
La primera sorpresa agradable arriba al punt de control. Can Blanc, una masia al  mig del no res, habitada per la Monica, el seu marit i dues nenes. Una de quatre anys i l'altra de mesos.
Segellem, prenem unes Drogocoles i demanem alguna coseta per picar. Jo entenc "algunes xips" i li dic que si, que perfecte.
Redeuuuu quin dinar ens va preparar amb un no res.
Truita de patates de l'ort amb formatge d'ovella de la zona, amanida de pasta amb salmó fumat, amanida de cogombre amb advocat, tot acompanyat amb unes "tortes" de blat de moro i un vinet fet per ells amb múltibles propietats.
Mare de Deu!!!!!!!!  I tot acompanyat amb un somriure, amabilitat i sencillesa. I la Mónica patia perquè no ens esperava, no tenia res a punt i ens quedaríem amb gana.
Reberències, petons i fins i tot un monument li hauriem d'haver fet.
Marxem contents per afrontar la part més dura de l'etapa, l'ascensió a Les Collades Altes, per sort amb les reserves ben plenes. Arribem al més de 2.000m per primer cop aquest any.
A partir d'aquí baixem i baixem, quatre pujadetes de res i arribem a la segona sorpresa agradable, l'Hostal Cal Nin a la Coma, patíem per haver de dormir en un hostal però nois, fantàstic.
Acollidor, net, amb menjar casolà en abundància, amabilitat...
I el millor de tot, una habitació doble per cadascú.
Quan la sencillesa i la humilitat no ha d'anar renyida amb l'excel·lència.

Namasté

Segona etapa, Pas d'Estivella el Triador del Pedraforca

Cal Gabriel

Racó de pau i felicitat

Ens aixequem no massa aviat, després d'un descans de luxe, per encarar el que serà el Triador de la Pedals del Pedraforca. 16 km d'ascensió constant fins a arribar als 2.300m ben bé.
1.500m de desnivell positiu en 16km.
Primer comprovem l'estat del Carles després de l'ensurt d'ahir. Aquest "paiu" esta fet de ferro colat tu, jo tinc la caiguda que va patir ell i m'ha de venir a buscar el RACC.
Comencem un seguit de rampes i més rampes, per arribar a les pistes d'esquí de Tuixent on ens trobem amb unes vistes increibles.
Després ens llencem a un descens vertiginós, amb alguna que d'altra sorpresa a mena de "pujadetes", curtes per això. Un descens d'aquells que et fan tremolar totes les parts del cos i has d'anar buscant els òssos que has perdut pel camí. Espectacular.
Arribem al Coll de Port on, després d'unes fotos amb una cabreta que li va agradar al Carles, agafem un GR dels anomenats "tècnics"  jajaja m'encanta aquesta paraula... Això vol dir baixa de la bici que et fotràs una llet que t'haurem de recollir a trocets.
Arribem a Tuixent, final de l'etapa d'avui. I al aplegar a la plaça veiem un rètol en una casa rural/restaurant que posa:  " Cal Farratgetes"
Nooooo pot ser!!!!   el Luis i jo correm a buscar el full de reserves. "Abans dormo al ras" deixo anar jo.
No, per sort ens toca allotjar-nos a Cal Gabriel.
A Cal Farratgetes vam tenir una mala experiència i no hi tornarem. En una ruta anterior, després de més de 37km , 1.500m de desnivell i sota un sol de justícia, arribem sobre les 14.00h a Tuixent i l'únic lloc obert en tot el poble era aqui. Ni la font de la plaça anava.
Entrem al restaurant i només passar la porta ens deixen anar cridant :  "noooo, aquí no us podem donar res, anem de cul"  ni aigua ens van oferir i literalment ens van convidar a marxar.
Apa doncs, sense menjar. Només amb un parell de barretes energètiques que ens vam repartir com a bons germans i la poca aigua que ens quedava, van fer la segona ascensió del dia, ens quedaven 1.000m més de desnivell i 20km per arribar a Saldes.
Encantats, aquí no hi torno més.
Bé, punt i a part per parlar de l'allotjament d'avui.

Cal Gabriel de Tuixent

Encantador, tranquil, idílic. Quan la sencillesa i fredor d'una casa de pagés es converteix en calidesa i excel·lència. Un lloc on anar a buscar Pau. On el món es para de cop i l'únic del que t'has de preocupar es de deixar-te cuidar. En Toni i el Mario se'n encarreguen de tot. Et fan sentir millor que a casa.
En Toni és un mestre a la cuina i la mateixa pasió i amabilitat que posa a vida la posa a cada plat que fa. Cuina de casa, de tota la vida. Amb productes de la terra realment exquisits.
En Mario es preocupa de que no et manqui de res. Ni a l'allotjament, ni al restaurant, ni a la bicicleta...
L'únic problema greu que hi posaria seria que... hem de seguir pedalant!!! M'hi quedaria una setmana, bé, en breu anirem amb la famili a veure'ls.
Un esmorzar a base d'embotits i mermelades de la terra que no vam tenir nassos d'acabar-nos, i el Mario que li sabia greu que ens quedèssim amb gana. "Que no Mario de veritat, que no podem més"

I si no aguessim tingut prou atencions, l'últim detall, que mai a cap altra ruta a ningú se li havia ocurregut. Surt en Toni de la cuina corrents i ens diu, "ui que em descuidava això, us anira bé pel dia d'avui"

Una bossa per cadascú de fruits secs. Sort en vaig tenir jo d'aquesta bosseta.

"Les coses importants de la vida no son coses, son moments, emocions, petits detalls, records, lliçons..."


Gràcies Toni i Mario, us desitjo molta sort, us la mereixeu.

Namasté

Curs Quiromassatgista

Aquest any sí, per fí.  Després de molts anys darrera d'aquest curs, aquest any m'he liat la manta al cap i m'he decidit a tornar a estudiar.
Un curs molt elaborat i interessant, amb una part molt important de teoria i evidenment pràctica.
Ens donen un alt nivell d'anatomia, fisiologia i biomecànica lligat a unes manipulacions de qualitat que ens conduiran de ben segur a adquirir uns alts coneixements en aquest camp.
El millor?
Un professor increible (pilota eh???)  i unes companyes fantàstiques. Molt canyeres que fan que em posi les piles per no quedar malament jajaja.
La veritat és que les quatre hores que dura la classe s'han convertit en un dels moments esperats al llarc de tota la setmana. Se'm fa curta aquesta tarda de dilluns. És tant el que rebo que m'hi estaria hores i hores.

La setmana passada vam tancar la primera part del curs. Exàmen d'osteologia i de manipulacions, imprescindible aprovar per seguir endavant, i s'aprova amb un set!!!

L'esforç i la dedicació van donar els seus fruïts. MATRÏCULA D'HONOR !!!!!  Em va fer molta il·lusió, la veritat.

El que està clar és que no és necessari que sigui fàcil, només és necessari que sigui possible.

Namasté

Nou repte a la vista !!!

Ja tenim nou repte a la vista. Una nova aventura a compartir amb dos amics incomparables.
Aquest any... Pedals del Pedraforca tres dies per pedalar a toooope. Més de 1000 metres de desnivell acumulat cada dia, voltant una de les zones més espectaculars i fantàstiques de Catalunya. Per mi el Massis del Pedraforca és especial, enlluernador, místic, màgic...
No em cansaria mai d'observar-lo. Una de les imatges a recordar tota la vida.
Serra del Cadi, Serra d'Ensija, Port del Compte...
L'última vegada que hi vaig anar a pedalar m'hi vaig deixar un fetge, jaja. I quines rampes!!
Partim, ja, des de 1.500m d'alçada i arribarem, només els de Pedales del Mundo ho saben.
A entrenar s'ha dit, vinga!!!!
Us anirem informant.

Namasté

Santa Mònica, Creu De Rupit, Collsacreu, Creu de Canet

Sortideta per la zona del Corredor, molt guapa. Objectiu les tres creus. Un clima ideal per pedalar a l'hivern i la sempre bona companyia del Charlio. No vam fer massa desnivell acumulat (700m) però ideal per rodar i fer cames. Una zona de contrastos naturals, entre pins, alzines, falgueres...
Molt guapa.
No van faltar les trialeres, que en aquest època es compliquen per culpa dels forats que deixa l'aigua. En aquestes zones és on la 29'' es més patoseta. Sumat a que soc un autèntic "cagat" jjj, la barreja perfecte per baixar. Per no perdre el costum, el Carles tenia problemes amb el GPS, havia perdut els mapes només sortir de casa i ja no els va trobar.
"A pendre pel cul"  va espetar i vam fer la sortida a pel. "Això ja m'ho conec"  una altra frase típica quan anem pels dominis del Charlio, oi Luis???
Ens ho vam passar de conya, valls inclosos, i al finalitzar, un homenatge als Mariners. Aturada quasi obligatòria si passes per Arenys, pel preu d'un menú menges de conya i de qualitat.
Al final 32 km em van sortir, i es va gravar la ruta al GPS del Carles !!
Bona ruta, bon amic i bon jalar. Poc més et pot faltar en un dia. Bé alguna coseta més si que aniria de conya.


Namasté

Sortida amb "Il padrino"

Sortideta amb un autèntic Gurú de la bicicleta. Tant t'agafa una BTT com una de carretera, com una tri-cross, com cicloturisme.
L'únic crac que és capaç de deixar-se el seient i la roda  a casa en una sortida, però cap problema, "Il padrino" té solucions per tot.  Conegut com Sportman, l'avi... tot carinyosament.
Quan surts amb ell saps d'on surts i a on arribaràs, però mai per on passaràs. És la improvització personaficada.
Aquesta vegada, pujada als quatre vents per anar a buscar mel, tornada a Terrassa i cap a la Pastora.
Passeig agradable i en bona companyia que és el més important.

Namasté

La importància d'una bona nutrició en l'esport

No només es tracta de patir sobre la "burreta", de pedalar i pedalar, de castigar-te les cames i d'altres zones.
El que és més important per mi és gaudir d'una bona companyia.
Gaudir d'una bona estona amb amics. I evidentment refer-se de l'esforç és tant o més important que tornar a pedalar quan abans millor. Je, je, je...

Bon profit !!!!!


Namasté