TORNA TORNA SERRALLONGA ...

Un nou repte i una nova aventura pel Peni's Team. Pel meu costat havia de posar a prova de veritat la nova Trek, fins a dia d'avui només "sortidetes" per la zona de l'Ubach. Així que parlem amb el Carles i ens decidim a posar-nos novament a exàmen.
Els Pedals d'en Serrallonga !!! Una ruta per les Guilleries, terra del famós bandoler Joan Sala, més conegut per Serrallonga. Quants voldríem que tornés!!!

Un recorregut circular de 110km realitzat en dues etapes. La primera de 54km amb 1.600m de desnivell acumulat i la segona de 55km amb 1.300m de desnivell acumulat.

En poques paraules definiria la zona de les Guilleries: Naturalesa en estat pur.

Boscos frondosos, humits, arbres centenaris, masies amb molts anys d'història a les seves parets, algunes encara d'en peus i d'altres en runes. Misteri i encant per tot arreu on miraves.

Els colors de l'atardor envolcallen aquesta terra en aquesta època de l'any, oferint una imatge rera d'una altra deixant-les gravades a les nostre retines.

La primera etapa, pel nostre gust, masses trams fets arrossegant la màquina. Típic de la gent de Pedals, el dia que entenguin que als bikers de montanya no ens agrada baixar de la "burra" faran grans, grans rutes.

En resum, fang, aigua, castanyes, moltes castanyes, més castanyes. Una baixada de vertígen per sobre de rocs que et deixen baldat i uns 10km de pujades alternades que ens van provocar una autèntica "pàjara" sobre el km 25. Encara en queden 30 més!!!!

Per sort la resta dels 30km són bastant més diferents i podem acabar el dia gaudint de veritat.

Al arribar a Sant Hilari Sacalm, el millor del dia: "El racó d'en Serrallonga" un parell de cerveses, unes tapetes i una gent encantadora de veritat. Us ho recomano si algun dia paseu per Sant Hilari. Que enllotllat el tio!!!

El segon dia si que el vam gaudir de veritat, excepte una horeta que vam estar perduts donant voltes en 500m quadrats. L'etapa guapíssima de veritat.

98% ciclable i visitant una sèria d'indrets fantàstics. A més ens va acompanyar el sol, fet que s'agraeix doblement.

A Viladrau esmorzem i continuem fins a Vilanova de Sau. Més boscos, rius, cases enigmàtiques totalment en runes, masies reformades amb ganes de passar-hi un any sencer.

Si et paraves una estona i et mantenies en silenci et podies imaginar perfectament el comportament dels bandolers per aquests paratges, les seves costums, els llocs on preparaven els seus assalts, on menjaven, on dormien...

"Estàs com un llum" em diu el Carles...

Al arribar al camping El Pont, eufòria total. Ens em cascat 110km en dos dies amb més de 3000m de desnivell acumulat, i ens trobem de conya!!!!

Al restaurant del camping, una llar de foc, una llum suau, ens tornen a transportar als temps dels bandolers, llàstima de no poder quedar-nos a dormir, hagues estat la cirereta del pastís, però les obligacions manen.

Si feu la ruta, programeu dormir al arribar al camping, no us en penedireu.

Ah!! per acabar, aigua freda a les dutxes. Uauuuuuu!!!

Gran, Carles, Gran... !!!!!

Perfil de la ruta ànims que és guapíssima.

Namasté

Última sortida amb la Epic

Sortideta fins a Castellar del Vallès (30km) , curteta, simplement per a gaudir del plaer de pedalar amb la meva Epic. Moments d'intimitat, de sentir-nos un a l'altre, d'agraïr-li tot el que m'ha hagut de soportar, tot el que ha aguantat la pobre, i sempre ha estat a l'alçada. No m'ha fallat mai, sempre ha cuida't de mi com jo d'ella. En la caiguda més perillosa que he tingut mai, als pedals del 2009, em va travar les cames perquè no me'n anés barranc avall.

Però ha arribat el moment de seguir camins separats, segurament paralels però separats. No m'havia plantejat de canviar-la tant aviat, però una molt bona oferta m'ha fet decidir.

Torno a les Trek, espero que amb més sort, però aquesta vegada em decideixo per una talla gran, res de talles més petites amb rectificacions tècniques. La talla que em pertoca per la meva alçada i fora experiments.

Gràcies per totes les grans experiències que em compartit, desitjo de veritat que en la seva nova vida la cuidin i la tractin com es mereix. Una gran màquina!!!!!

Si hagués trobat la mateixa en talla XL hagues repetit, no ho dubteu.

Fins sempre i a veure si ens trobem per alguna de les moltes muntanyes que et menjaràs.

Namasté

Coneixeu al nen més guapo del món???

Quan les coses no et rutllen, quan et sents atrapat, quan la vida t'exigeix, dones gràcies per tenir qui et treu un somriure, qui t'omple el cor d'alegría, qui et fa sentir realment feliç.

Gràcies Ali per aquest regal tant especial. Gràcies per ser com ets. Gràcies per estar al meu costat.

Fí de la temporada 2009-2010

Es dóna per acabada la temporada 2009-2010 amb un balanç més que positiu en general. Però això no s'acaba, ja estem entrenant per preparar el Cadet de Preferent de la temporada vinent. Dos jugadors nostres han fitxat pel Barça i un pel Cornellà. Alguna cosa ben feta estarem fent no?? Ara a buscar substituts.
Tinc ganes de vacances!!!!!!

Pedals de Foc "The return"

Siiiiii!! ja ho sé!!! Una altra vegada la Pedals? Teníem programat fer la Pedals de Lava però uns problemes laborals ens van obligar a renunciar, però com que teníem el cuquet ficat dins el cos i no ens volíem quedar sense experiència aquesta temporada, vinga, cap a Vielha amb dos coll... i tornem a fer la Pedals, aquest any en menys dies.

Però decididament vem errar la setmana, hem patit de totttt!!! Pluja, vent, CALAMARÇADA, fred, calor...

El primer dia, després de superar varies vegades el riu, ficant-nos fins els genolls dins l'aigua, que no està freda no, van i ens canvíen la ruta, (ja hi sóm) i ens fan passar per un corriol, seguint el que ells han batejat com la Noguera Ribagorçana Romànica, nosaltres la vem batejar com "la senda de Mordor" molt bonic, molt, però que molt, però per fer-ho amb botes de muntanya i caminant.

Senyors!!! Volem fer la Pedals de Foc no els Carros de Foc !!!

A més, no vem veure cap mena de mostra romànica, com no sigués alguna que altra "caca" de vaca.

Vem arrossegar la bici durant quasi hora i mitja, comencem bé!! Menys mal que a Casa Joanot, a Iran, ens espera un bon dinar i la sempre amabilitat de la seva mestressa, dóna gust com et tracten.

El segon dia el Carles i Jo ens vam aixecar com posseits, tres colls, inclòs el mal·leit Coll de l'Oli a un ritme de vertígen. Més de 1600m de desnivell acumulats i 50 km finals. A les 17h ja estàvem al hotel i això que baixant del Coll de l'Oli vam tenir un aiguat de por, calamarsada i un vent que quasi et tombava. Impossible baixar sobre la bici, i els troços que ho feiem navegavem literalment sobre un llit d'aigua, les rodes cobertes per la meitat, més d'una pedra o branca ens vem menjar.

El Coll del Triador aquest any no ens va fer por, una mica carregats de cames per les etapes anteriors, anar a peu amb les botes de BTT és "matant" però el vem culminar sense problemes.

Un descans merescut a Son, molt hospitalaris, un poble típic de la Val D'Aran, un sopar com Déu mana i a dormir. Estavem solets, la millor nit de totes. Demà tenim una bona "machada"

JA TENIM DUES PEDALS DE FOC AL SAC !!!

Pròxim objectiu: La Pedals d'en Serrallonga, una ruta oberta novament per les Guilleries.

La temporada vinent: LA PEDALS DE LAVA, aquesta vegada no s'escapa.

Amb què em quedo? Amb el fet de superar-nos any rera any encara que els dos ja estem a la quarantena.

És complicat conviure les 24h del dia amb algú i més quan li estàs fotent una canya bestial al teu cos, sota la pluja, el vent, el fred, la calamarça... Però el Peni's Team ho aconseguim repte rera repte. Aquestes aventures et fan sentir viu, et fan valorar el que tens, et refermen els lligams amb el company i crec que et fan millor persona, i sabeu què??

A sobre ens ho pasem de conya!!!

I FEEL GOOD !!!!!!

Namasté

Campions de Catalunya !!!

Una temporada impresionant, de 33 partits jugats 33 guanyats. Els "nanos" entrenant i jugant amb dos equips, ajudant a l'equip cadet de Preferent a classificar-se entre els 8 millor equips de Catalunya de segon any.
Entrenant de tres a quatre dies a la setmana, unes tres hores de mitja diàriament.
Han treballat de valent i el resultat ha arribat, després de varis intents, aquest any sí s'ha aconseguit:

CAMPIONS DE CATALUNYA de cadets de primer any.

Guanyant a la final al Sant Josep de Badalona per 55-57. Un mal partit per la nostra part, molts nervis que ens portàvem a jugar massa individualment i oblidant el joc d'equip que ens ha dut a fer la inmensa temporada que em tancat.
Però com es diu en l'alta competició:
Les finals s'han de guanyar!!

Enhorabona "xavals" i gràcies.

Gràcies també als pares per la seva col·laboració i recolzament constant al llarg de la temporada.
Amb vosaltres tot és possible.

Namasté.

Montnegre - El Corredor

L'última sortideta per preparar la Pedals de Foc va ser aquesta del Montnegre al santuari del Corredor. Uns 50 km que es van fer una miqueta llargs. Pel què veieu ens vàrem trobar amb més d'una que d'altra sorpreseta. Però l'objectiu principal es va aconseguir, després de dos mesos de règim, primer dia que menjàvem com déu mana:
Unes carxofes a la brasa, un tall de cansalada i mig peu de porc a la brasa, a i unes gírgoles també a la brasa, això és fer règim, sí senyor. Menys mal que després és tot baixada.

Namasté

Fins on sóm capaços d'arribar per amistat??

Sortida amb la nevada del 2010

El dimecres després de la nevada ens vam llençar a la muntanya amb el Lluis. Volteta fins a Martorell trepitjant bastanta neu. Però el que més vam trobar va ser un fangueix de "coll..." Les últimes dues pujadetes amb la BTT carregada de fang va ser per treure el fetge, les cames semblaven dos pistons empenyent les cales cap avall, "pim-pam, pim-pam" com diria el "Guti".

Ens va acompanyar un dia fantàstic amb un sol de justícia que ens va fer treure molta de la roba que portàvem. Anàvem com dues cebes sobre la bicicleta i vem acabar quasi amb màniga curta.

Al final 35km que van semblar 65 per les dificultats per pedalar.

Al arribar a casa el primer cap a la "Ballena azul" a netejar la BTT, no es veia cap tros d'alumini, la bici de color negre era marrona. Després sortideta amb el nen més macuuuu del món. El Martí.

Namasté.

"Una imatge val més que mil paraules"

Qui no coneix aquesta dita, i quan de cert envolta. En Pep Guardiola ha posat de moda la visualització de videos per motivar als seus jugadors. Però molts entrenadors (on també m'incloc) hem utilitzat algunes vegades aquest recurs. Obro una nova secció dins el meu blog on aniré penjant videos que em transmetin alguna cosa. Si en coneixeu algun si us plau no dubteu en enviar-me'l.


El meu correu és saniller@yahoo.es

L'Àngel de la guarda

Diuen que tothom té el seu àngel de la guarda, sobretot els esportistes. A la gent com jo, a qui ens agrada més estar amunt y avall d'una muntanya, ja sigui a peu, corrents o amb BTT. Baixant per un riu o vorejant la costa amb un caiac... No podriem fer-ho de cap manera sense la comprensió i el suport dels nostres àngels de la guarda particulars, que vetllen per nosaltres en tot moment i ens transmeten tot l'amor que una persona pot necessitar.
Durant 20 anys he tingut la inmensa sort de tenir al meu costat a una persona que m'ha donat el seu suport, comprensió i sobretot el seu amor incondicional. Podria escriure mils de pàgines sobre ella, però no ve al cas, només en diré un: espero gaudir molts més anys al teu costat, si pot ser tota la vida.
Felicitats per aquests 20 anys i per la tasca que has dut a terme durant 9 mesos i que s'ha culminat amb el naixement del nen més guapo del món (amb permís de tots els pares de la terra)

Els meus àngels de la guarda particulars son l'Ali i el Martí, que em donen les forces necessàries per alçar-me cada dia pel matí.


Us estimo molt!!!

Inici de la Temporada 2010

Després d'un parell de mesos una mica complicats, a nivell de salut y mentalment parlant, he tornat a animar-me a agafar la estimada MTB, sobretot per notar sensacions.
Pujada a la Pineda, si la "pu..." pineda. Si en bones èpoques arribava a la Pastora en uns 40', he tardat ben bé 1h i 30', m'ho he agafat amb molta calma, la intenció era la que he anomenat abans, notar sensacions i la principal sensació ha sigut un fred de collons, però molt agradable tornar a notar el vent a la cara i la tranquilitat de la muntanya. L'únic ésser viu que he trobat un cop he sortit de la carretera ha sigut un amtre biquer que intentava canviar un pneumàtic punxat, després d'ajudar-lo a reposar el pneumàtic, he seguit baixant xino-xano fins a arribar a casa. Dutxeta ben calenteta i una bona pizza per dinar, s'han de recuperar les forces no???

Namasté.