Doncs si, tercer repte aconseguit de Pedales del Mundo. Després de la Pedals de Foc i Pedals d'en Serrallonga, ens hem pujat a un avió i cap a Lanzarote falta gent.
5 dies pedalant sumant un total de 250km i més de 3.500m de desnivell positiu acumulat.
64, 30, 50, 68 i 35km van ser les etapes.
El continu contrast del blau, la sorra blanca i el negre debastador de la lava és brutal. Del paradís a l'infern en un obrir i tancar d'ulls.
Només arribar a la illa ja vam veure que entravem a un altre mon. A sobre el sol es va amagar sota una massa espessa de boira només sobrevolar la illa, era com una premonició, entràvem als dominis del dimoni del Timanfaya. Pedres, lava, escòria... La destrucció era total.
Ara bé, si obries bé els ulls ja no els podries tancar més. Descobries que cada racó, cada imatge que rebien les nostres retines valia la pena de recordar. Tant aviat pedalaves al costat d'una platja solitària, de sorra blanca i aigua blau turquesa, digne del mateix Carib, com giraves una corva i et trovaves rodejat de pedres, sorra i un autèntic infern de destrucció.
A priori la ruta semblava de poc desnivell, venint de la Pedals de Foc vam dir, "això esta xupat neng" però mai més lluny de la realitat.
Un terreny realment dur per pedalar, pedres, lava, sorra de platja i el famós risasiego. Semblava que no però les cames aviat van començar a bullir. A més, abans i tot de pujar sobre la BTT vam conèixer al company de ruta que no ens deixaria sols ni un moment, el pu... vent!!!
La primera i segona etapa bufava totalment de cara, doblant l'esforç per pedalar. No exagero si us dic que a un metre de distància havíem de parlar a crits amb el Charlie. La tercera i quarta ens va bufar pel costat i per darrera, la veritat és que ens ajudava bastant.
Vam passar per pobles realment preciosos, sobretot la vall d'Haria, sota el Risco de Famara. Un poble d'un color tant blanc que feia mal als ulls de mirar-lo, un oassis en mig del desert. Palmeres i més palmeres d'un verd intens, fosc, plè de força. Aquest dia va tocar la etapa alpina, amb rampes de més del 25% de desnivell. No molt llargues i continuades però amb un desnivell brutal. Per després llençar-se a un descens vertiginós posant a proba les suspensions de les Ghost que vam llogar. Per cert, menció especial per les bicicletes que es van portar com unes autèntiques campiones. Van respondre a cada obstacle del camí amb màxima eficiència, i cap punxada !!! Gràcies a l'equip de Pedales de Lava.
I per acabar, "Els Ajaches" 35 km, res una mariconada... Noooooo!!! Es tracta d'una cordillera amb més de 20 milions d'anys d'antiguitat, totalment erosionada pel vent.
Pausa i silenci per definir la zona. Realment preciosa però que poc a poc et va duent cap a una trampa de la qual és impossible tornar enrere. Un seguit de pujar i baixar fins al fons de barrancs, en un principi damunt de la bicicleta, cap al final amb la bicicleta damunt nostre.
Semblava ben be que estiguessim pedalant pel Marroc. Dies abans semblava que travessessim el Sahara, pedaléssim envoltats de platges paradisíaques, pel mateix infern i ara pel Marroc, i tot en una mateixa illa.
El que feia un moment semblava una pista, ara es trovava destrossada. Sort que quan pujàvem a dalt del barranc, el vent fresc i les vistes et tornaven a carregar les bateries per seguir. 25 km, sortim dels Ajaches i la resta sense cap mena de dificultat.
Menció especial per la illa de la Graciosa, tranquilitat total, quatre cases blanques, carrers de sorra i la gent autòctona realment encantadora. El temps sembla que no hagi passat en aquesta illa i que no tingui intenció de passar mai. Si algun dia teniu intenció de desconectar, descansar, baixar totalment el ritme de vida, acosteu-vos a la illa. Us recomano el restaurant hotel "Varadero" per dormir, concretament l'habitació número 4 i per menjar, la Pensió Enriqueta.
Ho hem aconseguit !!! Un repte més!!! La Pedales de Lava ha caigut !!!
Agraïr de tot cor la dedicació, esforç i gran professionalitat del Maxi i Chema, organitzadors.
Una ruta molt ben dissenyada, amb un roadbock realment currat de debó, amb molta informació adicional i la referent a la ruta molt ben especificada i grafiada. Que n'aprenguin!!! Això és un roadbock com Déu mana.
Tot disenyat i preparat perquè el "betetero" només es preocupi de pedalar i gaudir de tot el que l'envolta.
Una abraçada nois i gràcies.
Namasté
L'amic traumatòleg em diu que puc tenir un esperó al taló, ni idea de que és, o bé una fascitis plantar, lo bó de tema és que em diu que no ho ha provocat la BTT ni ho pot empitjorar.
