La meva primera mitja marató i ni més ni menys que a París. Us preguntareu perquè a París, és que no n'hi han més a prop? La culpa és del Carles, ell ens va engrescar i aqui ens trobem. Bé, el Carles és el que surt al meu costat a la foto. Una abraçada "runner"
La setmana anterior a la gran cita em dedico a "setmana d'entrenament especial", ideal i preparada a consciència per l' ocasió, me'n vaig de crèdit de síntesis amb tercer d'ESO a la Vall de Núria, amb 40 adolescents a fer esports de muntanya. Dimarts excursió de 5 hores, dimecres sortida amb raquetes fins al peu de Puigmal i per la tarda taller d'orientació.
Dijous cursa d'orientació i excursió de 4 horetes. Com veieu setmana ideal per preparar una mitja marató.
Però com diu el Carles, "amb un parell que ho farem".
El dia comença de conya, amb pluja i un fred que pela. Però només agafar el metro que ens durà a la sortida ja ens posem a tò. Si a la cursa hi ha 25.000 persones inscrites, al metro ens en trobem unes 24.900, més o menys.
L'ambient espectacular i la organització fantàstica.
Sobre les 12:30h del diumenge dia 8 de març del 2009 acaba el nostre patiment, 21.400m després arribem a un cartell que posa "Arrivé" El que més ens crida l'atenció és un nombrós grup de voluntàris de la creu roja que ens miren als ulls tots a la vegada, tant mala cara fem?
La veritat, i si som sincers, em fet temps de "iaies paralítiques", amb tot el meu amor per totes les iaies, però com va dir una amiga nostre "si acabeu la mitja sense entrenar..."
Nosaltres em acabat contents. L'experiència s'ho val.
Amb que em quedo? Amb la imatge de la Torre Eiffel il·luminada per la nit, espectacular.
Hola, cremetes!
ResponEliminaT'ha quedat un blog molt xulo. Això sí que és un esport d'aventura!
M'estan entrant ganes de posar-me les sabatilles i comprar-me una bici al Morenito.
Jotero