El dimecres dia 4 de març, amb un grupet de 40 adolescents, ens decidim a fer una excursió amb raquetes fins al peu del Puigmal. El dia es lleva molt clar i amb un solet fantàstic, això si, ben abrigadets que estem a -4ºC. El nostre guia es diu Joan Cano, un autèntic "Robin Hood" de les muntanyes, quin crac de tio!
També m'acompanya el Ricard, un altre boig per la natura , un company "collonut" (una abraçada Richard)
Més a poc a poc del que ens esperàvem anem avançant ben bé pel mig de les muntanyes, la sensació de llibertat és total, tot i haver d'escoltar contínuament com es queixen els "nens"
Travessem rius gelats, petites glaceres, penyassegats que fan esgarrifar...
El dia, però, comença a empitjorar arribem a un pas que es diu "La coma de l'embut" falta molt poquet per arribar al peu del Puigmal. Sota els nostres peus el Joan ens diu que tenim, ben bé, 18-20m de neu, les parets del pas a la seva part més baixa, en un dia sense neu ,arriben als 50m d'alçada. Amb el Joan ens arribem a la part més alta del pas i pràcticament passem per sobre, és espectacular.
Com que el dia es tapa per complert, estem a -10 graus i comença a bufar bastant vent, el "jefe" decideix començar a baixar i donar per acabada la nostra aventura. És millor fer-li cas que amb la muntanya no si juga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada